"La senyora engrescada", per Francesc Garriga i Barata, poeta bellaterrenc , va neixer a Sabadell, el 26 d’abril de 1932, i va morir a Sant Cugat del Vallès, el 4 de febrer de 2015)
Quan ja, a la vida, he fet quasi tots els papers de l'auca, se m'acut que potser seria bo de parlar en aquestes planes de l'Auca. De l'Auca de Bellaterra. l'auca nostrada, la que va escampar el nom del nostre "paradís català" urbi et orbe.
És fruit del geni d'un jove Valentí Castanys, innocent fabulador de face- cies catalanes, ânima de les revistes "Xut" i "El Once", pare de "La família Sistacs" paradigma del burgeset català, avui el nostre conciutadà més conspicu, i a qui devem la figura mítica de l'avi del Barça, i els saborosos relats d'El país del Sidral" (per sidral. el que estava a punt de néixer).
Debia córrer l'any trenta quan aparegué la nostra auca per primera vegada. Delicadament ingenua, ingènuament classista, clàssicament llagotera a la major glòria de Bellaterra, o Bella-Terra com deien "ells". He dit suarà, quan aparegué per primera vegada, perquè, que jo sàpiga, de la nostra auca n'hi ha tres versions.
La primera, la més completa, consta
de 48 vinyetes i 48 rodolins. Com que
tots la teniu a casa, perquè aquesta revista us la va regalar, us recomano que la llegiu amb atenció. Es encantadorament decadent. Mireu sinó: Una família que per aquelles coses de la rima, s'anomena Grau i Serra, i és de Barcelona, se'n va un dia a Bellaterra, que encara no es deia Bellaterra car el pare Grau no havia arribat encara al bell panorama. De fet sembla ser que no sabien gaire on anaven, ni què volien, una mica tots, si fa no fa, els del seu temps. Agafen el cotxe i Arrabassada enllà, arriben davant el bell panorama on el pare exclama, ara sí, Bella Terra! Fins aquí molt bé.
La sorpresa comença en arribar al lloc on els espera un "cicerone" que els porta a veure la ciutat que neix. I què els ensenya? El jardí florit, el magnific brollador, uns carrers de setze metres d'amplada, una aigua que va a raig fet, un simolses regant els carrers, l'absència de barraques (Senyor, Senyor!), el clavegueram, la piscina per la gent fina, l'escumpadissa de romaní i farigola que hom recull d' ací i d'allà, una escola eternament a mig fer damunt un turó, i cinc raigs d'aigua cristal·lina d' una puresa divina, davant els quals no cal obrir el paraigua car és la font de la Bonaigua (imagino que en aquest punt les cendres dels onze mil poetes catalans bramulen estremides)... L'Esquirol de Bellaterra
Негізгі бет (2) L'Auca de Bellaterra 1930 (Valentí Castanys)
Пікірлер