Marc Safont. 1432-1434
Les darreres obres que va fer Marc Safont a la casa, per acord de les Corts catalanes, van ser les d'aquesta capella. Sant Jordi ha estat des del segle XII una figura molt lligada als països catalans. Les referències de tot tipus que hi ha a la casa són extraordinàries, com la mateixa arquitectura i l'equipament d'aquesta capella. Es va construir a la planta baixa però al 1548 es traslladà al lloc on és ara, a la galeria de la planta noble.
Presenta unes dimensions reduïdes que s'han traduït en un llenguatge formal proper a l'orfebreria. Sobretot a la façana, que és una veritable joia de l'estil flamíger per la delicadesa del seu dibuix i la pulcritud de la seva factura. L'interior, de planta quadrada i una volta de creueria estrellada, ara s'hauria de veure com si no hagués sofert l'ampliació del segle XVIII. Amb el retaule que hi va pintar Bernat Martorell, dispers, el frontal d'altar i el tern brodat per Antoni Sadurní, que sortosament encara es poden veure, i el Sant Jordi de plata, estatueta bellíssima de primera categoria, i altres peces d'orfebreria, tot l'esmentat formaria un conjunt artístic d'una densitat excepcional.
Cap als anys 1738 i 1768, la capella fou ampliada amb un nou cos rectangular coronat amb una petita falsa cúpula, emmarcada per quatre capitells suspesos L'antipendi de l'altar actual va ser elaborat pel joier Ramon Sunyer el 1956, i reprodueix en plata el frontal gòtic d'Antoni Sadurní. En aquesta part de la capella hi ha dos tapissos flamencs de G. Pannemaker (segle XVI) sobre la història de Noè, així com dos canelobres monumentals, barrocs, datats del 1670.
Негізгі бет Capella de Sant Jordi
Пікірлер