Bona nit amics. Salva, Aaron, Vicent… Enhorabona per la vostra -Templaria- iniciativa. Sóc Cristina Marco i toque la flauta travessera. Permitiu-me, per favor, uns xicotets records sobre Joan Iborra. Ha sigut una grata alegria vore’l (amb uns anyets més), però igual de captivador amb les seues paraules. És clar i evident que vos ha deixat bocabadats; no és per a menys amb eixa trajectòria musical. Pel que a mí respecta, vaig conèixer a Joan en un soparet d'Alcoi tocant la percussió, en concret els timbals dalt d'una carrossa mà a mà amb un altre (supose que seria Javi Eguillor), i darrere la seua banda de Xixona baixant amb El Kàbila (crec recordar) i sonant, com no, de luxe. Vos ho podeu imaginar: tot un espectacle, la suà que portava, allò per a mi va ser brutal: estètica i musicalment. Sóc de la banda del Campello. Al temps, el vam tindre com a mestre i en resum diré que sempre mos va posar el caramelet en la boca. El problema no era menjar-te’l, era saborejar-lo fins traure-li tots els sentits a cada xuplit. Per dir-ho d’alguna manera: trau el millor de tu i de l’obra, siga un pasdoble, marxa mora, cristiana, simfonia, etc. En resum, és únic per traure la molla de la música. Recorde les Festes de Sant Blai, Alcoi, Busot, Cocentaina, Tibi, Muro, els concerts en el nostre Poble, les gravacions dels CD’s, les col•laboracions amb els ballets d'Imma Cortés i Carmina Nadal. Sempre innovant… Crec que allà on hem anat deixàvem ben alt L’Avanç. Així mateix, vaig conèixer a la seua família i en honor de la mateixa vam ficar en el repertori “Homenaje a México”, un popurri de música popular d’eixe país de la que vam disfrutar cantant i tocant tant la meua germana com jo, donat que som unes entusiastes d’eixa música (no som professionals, no més simples aficionades… però de marxa un rato). També recorde uns concerts fantàstics donant-mos l'oportunitat de formar part CANTANT del repertori: Gigantes i cabezudos, Rapsòdia Valenciana… en fi, tot era passar-ho bé i fer passar i arribar a la gent, a l'espectador uns moments de música per als sentits. Compartir el temps amb el mestre Blanquer en la gravació del seu CD, conéixer, treballar i gravar “Tonatiuh” i "Novecento" del mestre Joan Enric Canet (un luxe), i com no, el dia que vam estrenar amb la teua presencia Alygeabà Spyros, Coleto. Moltes gràcies.
@carolamiquel7584
4 жыл бұрын
Soc compoment de la banda de xixona,toque el clarinet, tinc 47 anys i vaig entrar a la banda en 14 gracies a Joan, tot lo que se de musica meu ha ensenyat ell, recorde totes les paraules que ens deies als assatjos, e intente no perdre mai eixa visio de música que hem transmities, i que porte dins del meu cor, sempre seras el meu idol i sempre serás el meu mestre. mha encantat voret, cuidat molt!.
Пікірлер: 5