enregistrament agost de 2022
Vicenç Bou i Geli
Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 19 de gener de 1885 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 6 de gener de 1962
El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig, L’anell de prometatge, El saltiró de la cardina, etc, i després de gran colorit (Angelina, Girona aimada, Continuïtat, Llevantina, La cardina encara salta, Torroella vila vella, Record de Calella, etc.), totes de retenció fàcil.
A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins; a 24 anys n'assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936.
Cap altre compositor van ser tan venerat i alhora tan discutit.
L'any 1906 es casà amb Teresa Rubau, amb qui tingué cinc fills.[2]
Arran de la mort de Pere Rigau, l'any 1909, passà a ser-ne el flabiolaire i director de la cobla Montgrins, càrrec que exercí fins al 1928. Com era costum en aquella època, per tal que les cobles es poguessin diferenciar,va compondre les sardanes que tocaria la cobla que ell dirigia, amb una melodia agradable i ingènua, totes de retenció fàcil i de gran colorit.
Vicenç Bou s'engrescà a traslladar la residència a Barcelona, formant part de la vida bohèmia i cosmopolita del Paral·lel
Foren els anys daurats, presumit i ben plantat, amb un bigoti que sempre volia tenir perfecte, allà es va forjar la llegenda del bohemi incombustible, del seductor de cupletistes.
Es notable la frescor i la inspiració, sense cap mena d'estridència; i hom pot dir que configuren un exemple de la sardana del poble.
La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les classes populars, fou discutida per aquells qui li atribuïen un discret valor musical.
Un antagonisme entre els partidaris del músic torroellenc i els que ho eren de la música de concert, sobretot d'Enric Morera.
Deixà escrites 105 sardanes.
Негізгі бет Voliaines · Vicenç Bou · Jovenivola
Пікірлер